El plaer que pot despertar l’aigua al nadó té una connexió anterior, relacionada amb la seva vida intrauterina.
.
L’aigua resultarà, doncs, un medi per facilitar l’adaptació als nous obstacles del medi terrestre. Cal que l’activitat sigui una experiència de plaer per al nadó. L’aigua, a més de relaxar, és també un element de diversió i estimulació.
.
El nadó:
A partir dels 4 o 5 mesos el nadó disposa d’una termoregulació corporal que li permet estar còmode als 32º de l’aigua de la piscina. Normalment els seus músculs ja estan suficientment forts per a poder flotar, es sociabilitza més ràpidament i ja no dorm tant, sent els seus àpats més espaiosos. Els nadons de menys d’un any s’adapten amb molta rapidesa a l’aigua, ja que els recorda als nous mesos que van passar a la panxa de la seva mare.
.
Paper de l’adult:
L’adult, mare o pare, és el conductor del procés d’aprenentatge. Cal crear un ambient relaxat per a què tots puguem gaudir de l’aigua. L’adult ha de comprometre’s en el procés d’ensenyament-aprenentatge del seu fill. Ha d’estar convençut de què la seva presencia és irreemplaçable, que és una seguretat afectiva pel nen/a, aprovació del que fa, és una protecció quan està en els seus braços,… L’infant és qui proposa i l’adult el guia.
.
Beneficis:
El plaer que produeix la mateixa activitat, estimula la capacitat de joc dels nens/es i adults, afavoreix el vincle a través del contacte pell a pell. Desenvolupament psicomotor Enfortiment del sistema cardio-respiratori Ajuda al sistema immunològic Afavoreix l’aprenentatge futur Millora i enforteix la relació afectiva i cognitiva entre nadó-mare-pare Inicia la socialització en un ambient lúdic i recreatiu Desenvolupa les habilitats vitals de supervivència Ajuda al nadó a relaxar-se, a sentir-se més segur.
.
Cal tenir en compte que…
Els infants no estan preparats per a lliçons formals de natació fins als 3- 4 anys. Abans d’aquesta edat són massa petits per a desenvolupar l’autonomia en l’aigua i adquirir els moviments propis de la natació. Les accions noves, espontànies i/o exploratòries dels nens/es tenen un objectiu; cal que l’adult no les classifiqui de bones o dolentes, sinó que les observi atentament i si és necessari acompanyar l’infant.
.
Reflexes:
Els nadons estan perfectament dotats d’una varietat de reflexes que fan possible el progressiu desenvolupament d’una conducta adaptada al medi. A partir dels 8 o 9 mesos el nadó perdrà alguns reflexes innats molt importants. Per aquesta raó, els nadons menors d’un any s’adapten a l’aigua més ràpidament. Quan són més petits, en submergir-se tanquen la glotis instintivament, de manera que no els entra ni gota d’aigua. Quan creixen, aquest reflex instintiu el perden.
.
.
Primer dia d’activitats aquàtiques per a nadons:
El nadó necessitarà un temps per aclimatar-se al nou entorn (temperatura, espai, sons, gent, etc.). Cal respectar-li aquest temps. Cal que el primer dia no sigui estressant, ni per tu, ni per al teu fill/a. Amb tota la tranquil·litat, exploreu l’entorn, us poseu el banyador i aneu cap a la piscina.
I… Eviteu menjar abans de banyar-vos. El terra de la piscina, si és moll, pot fer que rellisquis, cal caminar en compte i utilitzar xancles que no rellisquin. Agafa sempre el teu fill amb seguretat i confiança. Al finalitzar cal eixugar al vostre fill immediatament. Un cop vestits cal sortir de la piscina. L’aire calent faria que suéssiu massa i poguéssiu refredar-vos al sortir al carrer. Un nen/a malalt no ha de banyar-se. Si advertim els primers símptomes d’alguna indisposició, no el portarem a la piscina fins que estigui bé. Cada infant és un món. Cal respectar el ritme de desenvolupament del nadó i no forçar-lo.
.
Activitats pràctiques que podeu fer a casa:
- BANY: primer a la banyera portàtil i després dins la familiar. Reduir gradualment la temperatura de l’aigua del bany fins a igualar-la a la de la piscina, 32º. L’objectiu general d’aquest període és obtenir un contacte amb el mitjà. Sensacions corporals a l’aigua, d’ulls, boca, orella,… Inicialment, amb una esponja, deixar caure l’aigua sobre el nadó progressivament per les cames, braços i per la cara, que no us faci por per sobre del cap, ja que si no després es desencadenen desadaptacions al medi aquàtic.
- PROPOSTES POSTURALS: afavorir l’adaptació a la posició dorsal (panxa amunt). Per fer-ho serà positiu que el pare o la mare es situïn dins de l’aigua en posició dorsal, i el nadó descansi recolzat sobre ells. Posteriorment podran estar fora i aguantar al nadó amb una mà per la nuca i un altre al coxis. Orientar la mirada del nadó cap al sostre: això permetrà des d’un primer moment que sigui afectiva aquesta posició, sense que entri l’aigua a les vies respiratòries.
.
Escrit per: Diana Carrasco
