Parar és bàsic, elemental, fonamental. Aquesta condició ens ajuda a parar atenció en el moment present.

Para, atura’t, deixa de moure’t físicament i mentalment. Venint de les vacances aquesta acció no ens resulta tan distant. L’estiu, les vacances, acostumen a permetre aquests moments de pausa i de quietud -encara que només sigui per evitar suar en la calor intensa de l’estiu.

Però entrant al setembre tornen les presses, les obligacions i les exigències. I amb elles el ritme ràpid, frenètic i urgent que sense adonar-nos ens imposem al dia a dia.

Si el teu objectiu per aquest any és aprendre a ser més conscient del moment present, o a viure amb una actitud i disposició més mindful, et caldrà recordar i practicar aquesta habilitat, parar.

Para. Atura’t. Observa el cos quiet, sent els peus i deixa’ls reposar a terra, deixa que pesin, deixa’t atraure per la força de la gravetat, pesa.

Observa el cos, dels peus al cap, sent el moment de pausa, de quietud. Observa, potser, l’impuls de moure’t, on el sents i com el notes? Deixa’l anar.

Atura la teva implicació amb allò que estàs pensant o “t’està pensant”. Para un moment. Deixa anar, guarda per més tard, allò que t’ocupa mentalment en aquest moment. Deixa anar i quan un altre pensament et vol ocupar altre cop, no l’agafis. Deixa que la teva ment observi la quietud del cos i s’encomani d’ella.

Parar és el primer gest, la primera habilitat que ens ajuda a atendre el moment present. No es pot ser aquí si el teu cos va cap a una altra banda, no es pot ser aquí, si la teva ment, és en un altre lloc. A partir d’aquí la nostra disposició és una altre per atendre el moment present.

Practica parar i en el proper article t’ajudarem a explorar el següent pas.