Les coses sorprenents que passen entrenant 100 dies, al Gimbe

Molts de nosaltres sabem que hem de fer més exercici. I això val tant per aquells que en fan regularment dos dies la setmana, com per aquells que fa temps que no en fan més enllà de canviar els canals de la tv. I això és perquè més enllà del bombardeig mediàtic de cossos esplèndids a què hauríem d’aspirar, tots sabem que fer exercici és saludable, que és un dels indicadors de salut i benestar més importants i un dels factors de prevenció de malalties (en general) més important. Però a més, tots tenim present que els temps que hem estat físicament actius estàvem més desperts, més alegres, ens ho passàvem més bé, teníem més energia, estàvem més contents amb nosaltres mateixos i el nostre aspecte físic i, naturalment, ens sentíem més joves. Tot això és al teu abast, amb 100 dies de Gimbe.

Per això volem fer més exercici.

Aquest camí però no sempre és fàcil, les excuses (certes on) sempre estan disponibles, especialment l’excusa principal: no tinc temps.

Ara bé deixeu-me que us mostri les opinions d’aquells que han vingut durant 100 dies al Club Gimbe:

Conèixer noves persones i passar-m’ho bé

Vaig començar a venir amb una amiga. Em semblava que si hi anàvem juntes em costaria menys. Em va anar molt bé al principi, però la veritat és que al cap de no res ja em vaig sentir molt ben acollida i integrada.

No anava a classes perquè pensava que no estava prou en forma, però davant la insistència dels tècnics vaig començar a provar-ho. La veritat és que això ha estat molt important, ja que he conegut gent molt trempada i un per l’altre ens ajudem a millorar, és divertit i m’ajuda a venir saber que els trobaré preparats per esforçar-se, em motiva!

Requereix molta menys disciplina

Un cop tens establerta la rutina de venir et resulta molt més fàcil que aquells períodes en els que pensava que hi havia d’anar. Quan no és opcional, és molt més fàcil.

La veritat és que tenir opcions d’entrenament diferent és genial, ja que puc adaptar-me a què em ve de gust i m’agrada sense perdre l’hàbit d’entrenar.

No tinc períodes llargs sense entrenar

Abans, tot i portar entrenant de forma regular 4-5 setmanes i sentin-me bé, jo pensava que ja no ho deixaria, notava que em trobava molt bé i que no tenia sentit deixar-ho. Però aleshores qualsevol cosa no esperada em passava, o inclús durant les vacances, i perdia l’hàbit. I curiosament aleshores em costava molt més tornar-m’hi a posar. De fet estava períodes llargs sense venir.

Ara amb la regularitat dels 100 dies, això no em passa. Si un dia no faig exercici, l’endemà hi torno amb ganes, energia i il·lusió. És més, inclús els dies que no puc venir miro de fer quelcom d’activitat durant el meu dia.

Tinc molt més temps!

Paradoxalment a molts els passa el següent:

Primer em pensava que si anava tant sovint al Gimbe no tindria temps per fer tot lo altre que he de fer… però resulta que és just el contrari! Com més regularment vinc, i més en forma estic, més energia tinc per fer les coses del meu dia a dia.

La veritat és que no perdo tant temps pensant sobre què hauria de fer o no fer. Si ho he de fer, ho faig i si no doncs no hi perdo ni un minut més del compte.

El Control del meu pes és molt més fàcil

El cert és que puc dir que els dies que faig exercici em trobo molt millor. No hi ha color.

La regularitat fent l’exercici ha fet que fer-ne sigui natural, potser per això resulta més fàcil sentir-me bé amb el meu pes i no notar tant les oscil·lacions.

Diria que ja no estic tan preocupada pel meu pes, l’exercici m’ha ajudat també a ser més regular en els meus hàbits alimentaris. Són dos hàbits que es complementen i això ha relaxat molta tensió i resistència al voltant del menjar.

Clar que he perdut pes! I estic contenta, però sobretot és la satisfacció personal i sentir-me millor que em manté motivada!

Mantenir-se actiu

El secret és la constància, més enllà de voler fer un tipus determinat d’entrenament o aconseguir un resultat concret.

Certament a vegades he de fer un esforç per fer exercici. Simplement venir al Gimbe aquest dia és impossible, però he descobert que gràcies al què aprenc a les classes, tinc recursos per ser actiu inclús sense anar al Gimbe. Potser no puc entrenar la mateixa estona, però el fet de no perdre l’hàbit el meu cos i la meva ment ho agraeixen. Crec que això és molt més important que si he fet una hora o he cremat 400 calories.

Reforça el meu compromís i la meva manera de viure

Al Gimbe m’hi trobo gent, que segurament té uns interessos i motivacions molt diferents dels meus en moltes coses de la vida. Però compartim el compromís en ser actius físicament, compartim la passió per moure’ns i passar-nos ho bé. Es genera un ambient molt sa i agradable que reforça el meu compromís cap a una manera de viure positiva, alegre i saludable.

He descobert que m’encanta patir o que esforçar-se em podia agradar tant

La veritat és que quan hi penso és ben curiós. Aquesta classe em costa, pateixo, suo molt… però torno cada setmana! I és que m’ho passo bé! No m’ho perdria per res, intento fer els possibles per venir, una setmana sense i quan tornes és molt pitjor!

M’agrada exigir-me… És un petit plaer que no em tenia descobert 🙂